En conservació-restauració, la documentació visual és una part essencial de qualsevol intervenció. Fotografiar una obra abans, durant i després d'un tractament permet registrar el seu estat, comparar canvis i justificar les decisions preses. No obstant això, en molts casos la imatge no només serveix per a il·lustrar un procés: també pot convertir-se en una font de dades.
En el marc del meu Treball de Fi de Grau, centrat en l'estudi de sistemes enzimàtics aplicats a la neteja de superfícies acríliques, es va utilitzar el programa ImageJ com a eina complementària per a analitzar les imatges de les provetes abans i després del tractament. L'objectiu era valorar d'una forma més objectiva els canvis visibles produïts en les taques de cera aplicades sobre la pintura acrílica.
Què és ImageJ?
ImageJ és un programa gratuït d'anàlisi d'imatge àmpliament utilitzat en contextos científics. El seu funcionament es basa en el mesurament i processament d'imatges digitals, permetent delimitar àrees, calcular superfícies, comparar variacions i obtenir dades quantificables a partir d'una fotografia.
En aquest assaig, el programa va permetre seleccionar les zones corresponents als dipòsits de cera i comparar la seva evolució després de l'aplicació dels sistemes enzimàtics gelificats. D'aquesta manera, l'observació visual es va poder complementar amb una lectura més precisa dels canvis produïts en cada mostra.
Com es treballa: de la foto a la mesura
El procés de treball parteix d'una bona documentació fotogràfica. Perquè els resultats siguin comparables, les imatges han de prendre's amb condicions similars d'il·luminació, distància, enquadrament i escala. Una vegada oberta la imatge en ImageJ, es pot calibrar l'escala, delimitar la zona d'interès i mesurar l'àrea seleccionada. Aquestes dades permeten comparar la superfície inicial de la taca amb el seu estat posterior al tractament.
Convé tenir present què mesura exactament l'eina: ImageJ quantifica la superfície (àrea) de la taca en el pla de la imatge, no el seu gruix ni la seva massa. Un dipòsit pot aprimar-se o fragmentar-se sense que la seva àrea canviï de forma proporcional, de manera que la mesura de superfície és un indicador valuós, però ha d'interpretar-se juntament amb l'observació directa.
Per què interessa en conservació-restauració
Un dels principals beneficis d'ImageJ és que ajuda a reduir la subjectivitat en la valoració dels resultats. En lloc de limitar-se a dir que una taca ha disminuït o que un dipòsit s'ha fragmentat, el programa permet recolzar aquesta observació amb dades mesurables. Això resulta especialment útil en assajos experimentals, on és necessari comparar mostres, temps d'actuació o sistemes de neteja diferents.
Així i tot, ImageJ no substitueix el criteri del conservador-restaurador. La interpretació dels resultats continua depenent de l'observació directa, del coneixement dels materials i de l'avaluació de l'estat de la superfície. El programa ha d'entendre's com una eina complementària, no com una resposta automàtica.
El seu interès per a la conservació-restauració resideix precisament en aquesta capacitat d'unir imatge, mesurament i documentació. En tractaments de neteja, estudis d'alteració, anàlisi de taques, seguiment de llacunes o avaluació de canvis superficials, ImageJ pot aportar una forma senzilla i accessible de registrar informació visual de manera més rigorosa.
En definitiva, l'ús d'ImageJ permet transformar una fotografia en un document d'anàlisi. No només mostra el que ha ocorregut durant un tractament, sinó que ajuda a mesurar-lo, comparar-lo i explicar-lo millor. Per a una disciplina en la qual cada decisió ha d'estar justificada, aquesta possibilitat suposa una eina especialment valuosa.
Aquest article és complementari a Neteja enzimàtica de pintura acrílica: lipasa i gels, on es descriu l'assaig del qual procedeixen aquestes imatges.
Tens dubtes o treballes en projectes de conservació? Escriu-nos per WhatsApp o a info@innovart.art · innovart.art