Conservació i Restauració

Adhesius i Consolidants

Consolidar i adherir són dues de les decisions més delicades de qualsevol intervenció: el que apliquis avui ha de ser estable, compatible amb l'original i, sobretot, reversible. En aquesta col·lecció reunim els adhesius i consolidants de referència en conservació-restauració, els mateixos que s'utilitzen en tallers, museus i institucions.

Cada família respon a un problema diferent —fixar una capa pulverulenta, unir un fragment, reentelar un llenç, assentar un estrat pictòric o encolar paper— i triar bé comença per entendre què fa cadascuna.

Tipus d'adhesius i consolidants

Paraloid B-72 i resines acríliques

El Paraloid B-72 és el consolidant acrílic de referència: estable, reversible i sense aigua. Es prepara en dissolvent a la concentració que demani la intervenció, des de fixador al 2-3% fins a adhesiu al 15-30%. La família inclou també dispersions acríliques en medi aquós com Primal AC-33, Plextol o el Lascaux Medium for Consolidation. Si vols aprofundir, ho expliquem a fons a la nostra guia tècnica sobre el Paraloid B-72.

Adhesius BEVA

La gamma BEVA (en film i en gel) és un clàssic del reentelat i la consolidació de suports tèxtils i pictòrics, valorada per la seva reactivació per calor i el seu control del tack.

Cues animals

Les cues animals (conill, esturió, peix i gelatines) són els adhesius tradicionals de la restauració: imprescindibles en daurat, preparació d'estrats i treballs on es busca compatibilitat amb tècniques històriques.

Adhesius cel·lulòsics

Els èters de cel·lulosa —hidroxipropilcel·lulosa (Klucel), metilcel·lulosa, carboximetilcel·lulosa i etilcel·lulosa— són consolidants i adhesius en medi aquós, molt usats en paper, suports porosos i fixacions on l'aigua sí és admissible.

Midons i adhesius naturals per a paper

El midó de blat (Aytex-P, Jin Shofu) i el funori / JunFunori són els adhesius reversibles d'origen natural per excel·lència en conservació de paper, obra gràfica i consolidació de capa pictòrica mat.

Alcohol polivinílic (PVA) i acetats de polivinil (PVAc)

L'alcohol polivinílic (PVA) és soluble en aigua i s'empra en adhesions i consolidacions aquoses. Els acetats de polivinil (PVAc) —les "coles blanques" i resines tipus Mowilith o Jade— cobreixen encolats i muntatges segons el suport i la reversibilitat requerida.

Resines epoxídiques i consolidants especials

Per a unions estructurals transparents en vidre i ceràmica comptem amb resines epoxídiques de conservació (tipus Hxtal NYL-1). I per a casos concrets, consolidants especials com l'Aquazol (soluble en aigua i en dissolvents polars) o el ciclododecà, fixador temporal volàtil que sublima a temperatura ambient.

Com triar

L'elecció depèn de tres factors: el suport (tèxtil, paper, fusta, pedra, ceràmica), si la intervenció admet aigua o no, i el grau de reversibilitat que necessitis. Si tens una intervenció concreta entre mans i dubtes quin producte encaixa, escriu-nos a info@innovart.art i et donem una recomanació específica.

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre l’Aquazol 50, el 200 i el 500?

El pes molecular, i amb ell la viscositat. El 50 volta els 50.000; el 200, els 200.000; el 500, els 500.000. En viscositat cinemàtica són 5-7, 18-24 i 60-80 cSt respectivament. La conseqüència pràctica és directa: a igual concentració, com més alt és el grau, més cos té la dissolució. Quin grau encaixa en cada intervenció ho decideix el restaurador.

En què es dissol l’Aquazol?

En aigua, lliurement. I per sobre del 25 % en pes també en acetona, etanol, metanol, metil etil cetona i clorur de metilè. En canvi, és pràcticament insoluble en toluè i en n-pentà, per sota del 2 %. En dissolució aquosa el seu pH és neutre (6,5-7,8 al 10 %).

Es pot retirar després d’aplicat?

L’Aquazol es torna a dissoldre en aigua i en els dissolvents polars de la llista anterior. Aquesta és la base física de la seva retirada. Fins on és recuperable en una obra concreta depèn de l’obra, no del producte.

Qui fabrica l’Aquazol?

Polymer Chemistry Innovations, Inc., a Tucson (Arizona). És poli(2-etil-2-oxazolina), número CAS 25805-17-8. Kremer Pigmente i CTS el distribueixen, però el fabricant és PCI. La seva fitxa de seguretat no el classifica com a material perillós ni li assigna paraula d’advertència.

Què vol dir l’«A4M» del Methocel?

El codi diu la viscositat. El nombre són els mPa·s mesurats al 2 % en aigua a 20 °C, i en aquesta nomenclatura la «C» val 100 i la «M» val 1.000: per això l’A4M volta els 4.000 mPa·s i l’A4C els 400. L’especificació del fabricant és de 3.500 a 5.600 cP. Compte: aquest 2 % és la concentració de l’assaig, no una recomanació d’ús.

Què li passa al Methocel si s’escalfa?

Gelifica. La metilcel·lulosa té gelificació tèrmica reversible: per sobre d’uns 55 °C la dissolució qualla, i en refredar-se torna a fluir. No és cap deteriorament, és el seu comportament normal.

Què porta el Filmoplast P?

Un paper especial transparent amb adhesiu acrílic a l’aigua: sense dissolvents, sense ftalats i sense àcid, permanentment elàstic i lleugerament alcalí, amb capacitat tampó davant la degradació àcida. També sense APEO ni BPA. Ha superat el PAT segons la norma ISO 18916, i la seva resistència a l’envelliment l’ha assajat la Papiertechnische Stiftung. El fabrica Neschen.