La neteja de superfícies acríliques és un dels reptes actuals dins de la conservació-restauració de l'art contemporani. Encara que la pintura acrílica sol associar-se a un material resistent i versàtil, el seu comportament davant l'aigua, els dissolvents o l'acció mecànica pot ser complex. Per aquest motiu, qualsevol proposta de neteja requereix una metodologia especialment controlada.
En el marc del meu Treball de Fi de Grau en Conservació-Restauració, he desenvolupat un assaig experimental centrat en l'estudi de sistemes enzimàtics per a la neteja de superfícies acríliques amb dipòsits de naturalesa lipídica. En concret, la investigació s'ha basat en l'aplicació d'una lipasa de Candida rugosa, un enzim capaç d'actuar sobre enllaços presents en materials grassos, ceres i olis.
L'objectiu principal de l'assaig no era plantejar una solució definitiva, sinó valorar el potencial d'aquest tipus de tractament com a alternativa controlada per a l'eliminació o reducció de dipòsits de cera sobre pintura acrílica. Per a això, es van preparar provetes pictòriques realitzades amb pintura acrílica i s'hi van aplicar taques de cera d'abella, utilitzades com a model de dipòsit lipídic.
Què és la neteja enzimàtica en conservació-restauració?
La neteja enzimàtica empra enzims —molècules d'origen biològic— per actuar de forma selectiva sobre un tipus concret de material. Enfront d'un dissolvent, que tendeix a actuar de manera més àmplia, un enzim ben seleccionat es dirigeix a una substància determinada, cosa que el converteix en una via de treball interessant per a superfícies sensibles. No és un mètode universal, sinó una eina més dins del criteri del conservador-restaurador.
Per què una lipasa?
Les lipases són enzims que catalitzen la hidròlisi de determinats enllaços èster presents en substàncies lipídiques. Aquesta capacitat les converteix en una eina interessant per a tractaments en els quals es busca actuar sobre materials grassos sense recórrer directament a mètodes més agressius.
En conservació-restauració, l'interès dels enzims resideix precisament en la seva especificitat. A diferència d'un dissolvent, que pot afectar diferents components d'una superfície, un enzim pot seleccionar-se en funció del material que es vol tractar. En aquest cas, la lipasa de Candida rugosa es va escollir per la seva relació amb la degradació de materials lipídics i pel seu potencial d'aplicació en sistemes aquosos controlats.
El paper dels sistemes gelificats
Un dels aspectes clau de l'assaig va ser l'aplicació de l'enzim mitjançant sistemes gelificats. Aquesta decisió responia a una necessitat fonamental: controlar el contacte entre el tractament i la superfície acrílica.
Els gels permeten retenir el medi aquós i localitzar l'acció del producte sobre una zona concreta. Això resulta especialment important en pintura acrílica, on una aplicació líquida directa podria generar una dispersió excessiva d'humitat o una interacció poc controlada amb la pel·lícula pictòrica.
Durant l'assaig es va treballar amb diferents sistemes gelificats i temps d'actuació, amb la finalitat d'observar com variava la resposta de les taques de cera i de la superfície pictòrica. Després de cada aplicació, es van retirar els residus del gel i es va documentar l'estat final de les mostres.
Observació, comparació i documentació
La valoració dels resultats es va realitzar mitjançant observació directa, documentació fotogràfica i anàlisi comparativa de les imatges obtingudes abans i després del tractament. Aquest procés va permetre registrar els canvis visibles a la superfície, com la possible reducció de la taca, el reblaniment del dipòsit o la presència de partícules despreses durant la neteja.
En aquest tipus d'investigacions, la documentació és tan important com el propi tractament. No n'hi ha prou amb afirmar que una taca “ha disminuït” o que una superfície “es veu més neta”; cal registrar els canvis de forma ordenada i comparable. Per això, l'ús d'imatges preses sota condicions controlades va permetre estudiar l'evolució de les mostres i donar suport a la interpretació dels resultats.
Resultats i límits de l'assaig
Els resultats obtinguts van mostrar que els sistemes enzimàtics aplicats mitjançant gels poden afavorir certs canvis en els dipòsits de cera, especialment en relació amb el seu reblaniment, fragmentació o retirada parcial. No obstant això, també van evidenciar la necessitat de continuar investigant les condicions òptimes d'aplicació.
Factors com el tipus de gel, el temps d'actuació, la concentració enzimàtica, la humitat aportada o el mètode de retirada poden influir de manera significativa en el resultat final. Per això, el tractament no s'ha d'entendre com una recepta aplicable de forma automàtica, sinó com una metodologia que requereix proves prèvies, control i adaptació a cada cas concret.
L'assaig va permetre confirmar una idea fonamental: en conservació-restauració, l'eficàcia d'un tractament no pot valorar-se únicament per la seva capacitat d'eliminar un dipòsit. També s'ha de tenir en compte el seu grau de control, la seva compatibilitat amb la superfície original i els possibles riscos associats a la seva aplicació.
Una via d'investigació per a l'art contemporani
L'aplicació d'enzims en la neteja de pintura acrílica representa una línia de treball prometedora dins de la conservació de materials moderns. El seu interès no resideix només en la possibilitat d'actuar sobre dipòsits concrets, sinó en la recerca de tractaments més selectius, localitzats i respectuosos amb l'obra.
Aquest assaig experimental ha permès explorar el comportament d'una lipasa de Candida rugosa davant dipòsits de cera sobre pintura acrílica i obrir noves preguntes per a futures investigacions. Entre elles, seria interessant aprofundir en l'optimització dels temps d'actuació, el control de la conductivitat i l'estudi comparatiu entre diferents sistemes gelificats.
En definitiva, la investigació planteja una aproximació biotecnològica a un problema molt concret de conservació-restauració: com intervenir superfícies acríliques sensibles sense recórrer necessàriament a sistemes de neteja més invasius. Una pregunta petita, però amb implicacions importants per al futur de la conservació de l'art contemporani.
Preguntes freqüents
Què és una lipasa i sobre quins materials actua?
Una lipasa és un enzim que catalitza la hidròlisi d'enllaços èster presents en substàncies lipídiques: greixos, olis i la fracció d'èsters d'algunes ceres. Per això s'estudia per tractar dipòsits de naturalesa grassa.
Per què s'apliquen els enzims amb gels?
El gel reté el medi aquós i localitza l'acció sobre una zona concreta, limitant la penetració i la dispersió d'humitat. En superfícies sensibles com l'acrílic, aquest control és essencial.
La neteja enzimàtica substitueix els dissolvents?
No. És una via complementària, més selectiva, que no elimina la necessitat de criteri professional, proves prèvies ni d'altres mètodes de neteja segons cada cas.
Treballes amb superfícies sensibles? A Innovart tens la lipasa de Candida rugosa i l'espessidor Laponite RD per a gels de neteja. Veure dissolvents i agents de neteja →
Tens dubtes? Escriu-nos per WhatsApp o a info@innovart.art · innovart.art