Anar directament a la informació del producte
1 de 1

Aquazol® 200 (1 kg)

Aquazol® 200 (1 kg)

Preu habitual €85,84 EUR
Preu habitual Preu d'oferta €85,84 EUR
Oferta Esgotat
Impostos inclosos. Les despeses d'enviament es calculen a la pantalla de pagament.

Aquazol® 200 — L'adhesiu i consolidant que s'aplica en un dissolvent i es retira amb un altre

L'Aquazol® 200 és una poli(2-etil-2-oxazolina): una poliamida terciària lineal, termoplàstica i soluble en aigua. No és un èter de cel·lulosa com el Klucel® G ni un acrílic com el Paraloid® B-72, i aquí hi ha el que decideix el seu ús — es dissol tant en aigua com en etanol, isopropanol o acetona, però no en acetats ni en hidrocarburs, de manera que es pot aplicar en un dissolvent i retirar amb un altre. El número del nom és el seu pes molecular objectiu, 200.000, declarat pel fabricant i mai mesurat; situa el 200 com el grau de compromís de la gamma: penetra raonablement i uneix raonablement.

L'Aquazol el fabrica Polymer Chemistry Innovations (Arizona, EUA) com a polímer tècnic d'ús industrial, i la seva documentació no esmenta la Conservació-Restauració (C&R) entre els usos del producte. Qui el declara per al sector és C.T.S., que és qui ens el distribueix: la seva fitxa de dades de seguretat recull literalment «usos pertinents identificats: restauració conservativa», i la seva fitxa tècnica està escrita per a restauradors. El que sosté el seu ús sobre obra és la literatura publicada de C&R — el Getty Conservation Institute el va assajar el 1994, i des d'aleshores l'han documentat el butlletí de la WAAC (Western Association for Art Conservation), la Universitat Politècnica de València, la revista Ge-conservación i la Library of Congress. Ho diem així de clar perquè és la informació que un conservador necessita per decidir, i perquè qualsevol ho pot comprovar.

Per a què s'utilitza?

No hi ha una concentració: n'hi ha una per treball. C.T.S. dona la forquilla d'origen industrial —del 10 al 25 % en aigua— i la literatura publicada baixa força més segons el cas. Per millorar la penetració sobre superfícies apolars, com les pintures a l'oli, C.T.S. recomana afegir al voltant d'un 10 % d'alcohol etílic a la dissolució aquosa: és una addició d'etanol a l'aigua, no una dissolució al 10 % en etanol.

  • Consolidar capa pictòrica mat o polsosa — a l'1, 3 i 5 % p/v (pes/volum: grams per cada 100 ml) en propan-2-ol:aigua 1:1; al 5 % l'acabat queda mat (Castro Simarro, 2020).
  • Fixar pintura descamada en obra que no tolera l'aigua — dos retrats vietnamites amb sulfats de zinc molt solubles es van tractar amb Aquazol 200 al 2,5 % p/v en propan-2-ol, escollit després de descartar vuit productes més (Ebert, Singer i Grimaldi, 2012).
  • Readherir policromies i fixar estrats on n'hi ha prou amb forces adhesives moderades — és l'ús que C.T.S. declara a la seva fitxa tècnica.
  • Daurats «a bassal» — treure residus de cola animal amb aigua sempre és un risc per al daurat; els de l'Aquazol s'eliminen amb acetona (C.T.S.).
  • Oli esquerdat i amb aixecaments — 10-15 % en etanol:aigua 90:10, aplanant amb espàtula calenta (Arslanoglu, 2004).
  • Teixit de reparació precobert per a paper — 10 % p/v en aigua desionitzada, reactivable amb planxa a uns 95 °C durant 5 segons o amb etanol (Library of Congress i NARA, la National Archives and Records Administration o arxiu nacional dels EUA, 2019).

Per què triar l'Aquazol® 200?

  • Envelleix despolimeritzant, no reticulant. A l'assaig del Getty Conservation Institute (Wolbers, McGinn i Duerbeck, 1994), després d'una dosi equivalent a uns 24 anys de museu les pel·lícules seguien completament resolubles i sense fracció gel, perquè el polímer tendeix a despolimeritzar en lloc de reticular. La condició va enganxada a la dada: aquell assaig va mesurar els graus 50 i 500, no el 200.
  • S'aplica en un dissolvent i es retira amb un altre. Aigua, etanol, isopropanol, acetona, metanol, metiletilcetona i clorur de metilè — però no acetats ni hidrocarburs. La literatura ho assenyala com una de les seves fortaleses (Arslanoglu, 2004) i C.T.S. ho porta a protocol al seu apartat d'eliminació.
  • Composició neta: 99,9 % de polímer i menys del 0,1 % de monòmer residual. Ho argumenta el mateix C.T.S.: es treballa «sense haver d'introduir amb ell co-formulants, presents en totes les emulsions o dispersions».
  • A humitat baixa no es torna rígid. On les gelatines animals s'endureixen i perden elasticitat, l'Aquazol la manté (C.T.S.).
  • No tanca la porta a altres adhesius (Arslanoglu, 2004). I els graus es poden barrejar entre si o aplicar en successió (C.T.S.); la literatura dona la jugada concreta: el 200 primer, per penetrar, i el 500 darrere, per unir (Arslanoglu, 2004).

On no s'ha d'utilitzar — els límits que C.T.S. posa per escrit

  • Ni a l'aire lliure, ni on sigui previsible que la humitat relativa pugi per sobre del 85 %. A partir d'aquí gelifica i perd capacitat adhesiva i consolidant. És una prohibició expressa de C.T.S. a la seva fitxa tècnica, no una recomanació.
  • I la literatura publicada és encara més estricta: el granulat comença a posar-se enganxós des del 65 % d'humitat relativa i la pel·lícula des del 70 %, amb recomanació de no passar del 65-70 % en ambient no controlat (Muros, Cotsen Institute, Universitat de Califòrnia a Los Angeles, 2012). Gelificar i posar-se enganxós no són el mateix, i per això les dues xifres conviuen. Es compra marge amb el dissolvent: la pel·lícula preparada en isopropanol:aigua 70:30 aguanta cinc punts més d'humitat relativa que el granulat pur.
  • No serveix per a encolats estructurals. Cal evitar-lo on la junta hagi de suportar un esforç de tall o de tracció per pes. És un adhesiu feble, i ho situa el mateix proveïdor: més feble que els acrílics i els vinílics, més fort que el Klucel® G. El 200 uneix una mica menys que el 500. El seu lloc és on n'hi ha prou amb forces adhesives moderades.
  • No és soluble en acetats —acetat d'etil, de butil i d'amil— ni en hidrocarburs, ni alifàtics ni aromàtics.
  • Sense pigmentar o en veladura transparent, hi ha opcions millors per a reintegració: ho desaconsella la mateixa font que el va mesurar (Jacqmin i Soldano, 2020). El cas intermedi —veladura entonada però poc cobrent— no l'ha assajat ningú.
  • I un cas institucional que el va descartar: al sarcòfag de Butehamon (Musei Vaticani, Prestipino et al., 2015) l'Aquazol 200 al 10 % p/v va mobilitzar el color blau i va deixar una certa lluentor; l'estudi es va resoldre amb altres tres materials, un d'ells el Klucel® G. Preferim que aquesta dada te la donem nosaltres.

Quan l'Aquazol® 200 i quan un altre material

  • Klucel® G (500 g) — hidroxipropilcel·lulosa. És el comparable directe: C.T.S., que distribueix tots dos, situa l'Aquazol com el més fort de la parella. Klucel® G quan l'acabat ha de quedar molt mat o l'obra porta un aglutinant de goma vegetal que l'aigua mobilitza; Aquazol® 200 quan cal una mica més d'unió o poder triar el dissolvent d'aplicació.
  • Paraloid® B-72 (1 kg) — copolímer acrílic. C.T.S. situa l'Aquazol com més feble que els adhesius acrílics, i el B-72 ho és. Paraloid® B-72 quan cal força d'unió o no importa treballar amb dissolvents orgànics; Aquazol® 200 quan l'obra no tolera l'aigua ni dissolvents agressius, o quan el que es busca és que el material segueixi sent retirable d'aquí a dècades — la diferència de fons entre tots dos és la manera d'envellir, no la força.
  • Midó de blat (1 kg) — l'estàndard tradicional del paper, i ningú no el discuteix. Midó quan l'aigua no és el problema; Aquazol® 200 quan sí que ho és —tinta que corre, suport que s'ondula—, perquè es pot aplicar en alcohol i reactivar amb calor o amb etanol. No existeix cap assaig publicat que enfronti tots dos amb xifres.

Presentació i emmagatzematge

  • Presentació: envàs d'1 kg (C.T.S. serveix aquest material en 1 kg i 5 kg)
  • Granulat sòlid de color groc clar, que és l'especificació del fabricant
  • Conservar l'envàs ben tancat, en lloc fresc, sec i ventilat, entre 5 i 35 °C
  • Protegir-lo de la humitat. Un cop obert, tancar acuradament i guardar l'envàs en vertical
  • Mantenir-lo lluny d'oxidants forts i de materials fortament àcids o alcalins, i sense contacte amb aliments
  • Ni el fabricant ni el distribuïdor declaren data de caducitat. El que sí que declaren és que el producte és químicament estable en condicions normals de manipulació i emmagatzematge

Aquazol® és marca registrada de Polymer Chemistry Innovations, Inc. (Tucson, Arizona, EUA). Nosaltres el servim en envàs original d'1 kg a través de C.T.S. Espanya, referència 01162801.

Preguntes freqüents

Demano el 200 o el 500?
L'únic que canvia entre graus és la longitud de cadena: pes molecular objectiu 200.000 davant de 500.000, amb la mateixa polidispersitat —quant varien de mida unes cadenes respecte d'altres— i una viscositat cinemàtica de 18-24 davant de 60-80 centistokes. C.T.S. ho tradueix a la taula de treball: el 200 «per reforçar lleugerament la superfície», el 500 només «si la porositat és notable o les fissures són prou grans com per permetre l'entrada». I la literatura dona la regla de decisió: material porós o polsos, el 200, per assegurar penetració; material més rígid o més gruixut, el 500 (Arslanoglu, 2004). Es poden barrejar o aplicar en successió, i hi ha una equivalència publicada: el 200 al 10 % i el 500 al 5 % van donar el mateix resultat en teixit precobert per a paper (Library of Congress i NARA, 2019).
A quina concentració el preparo? I per què em surten grumolls?
C.T.S. dona la forquilla industrial: del 10 al 25 % en aigua. La literatura baixa molt més segons el treball — 1-5 % p/v per consolidar pintura mat al tremp, 2,5 % per fixar descamat, 10 % per a teixit precobert, al voltant del 33 % com a punt de partida de retoc. Una pràctica de taller documentada és preparar una dissolució mare al 20 % i diluir-la al moment (Arslanoglu, 2004). Sobre superfícies apolars, com l'oli, C.T.S. recomana afegir al voltant d'un 10 % d'alcohol etílic a la dissolució aquosa perquè penetri millor: s'afegeix etanol a l'aigua, no es dissol el producte en etanol. I els grumolls són qüestió de calendari, no de producte: es dissol a poc a poc, remenar ajuda, però convé preparar la dissolució un o dos dies abans d'usar-la.
Amb què es retira? Val només amb aigua?
Es retira amb el mateix dissolvent amb què es va aplicar; després, aigua o barreja d'alcohol i aigua; i si cal anar ràpid, acetona, que és la via que proposa C.T.S. i la que va funcionar millor als assajos publicats. L'aigua sola és la més lenta de les quatre —contra tota intuïció, l'ordre de re-solubilitat no segueix la polaritat (Wolbers, 1994; Arslanoglu, 2003)— i sobre pel·lícula seca tendeix a difuminar la resina. Ajuda fer servir un bastonet tipus mopa en lloc de bastonet de cotó, que és menys abrasiu.
Es pot consolidar amb aportació de calor?
Sí: és un polímer termoplàstic i C.T.S. ho recull expressament — amb termocauteri, o amb taula calenta i aplicació simultània de buit. La temperatura de transició vítria és de 69-71 °C, dada declarada per a tota la gamma Aquazol i no mesurada sobre el grau 200. Amb calor també es reactiva el teixit precobert: planxa a uns 95 °C durant 5 segons (Library of Congress i NARA, 2019).
M'ha arribat el granulat groc. Està en mal estat? I grogueja amb el temps?
No està en mal estat: el fabricant especifica l'Aquazol com a granulat de color groc clar, i el to varia d'un lot a un altre dins d'aquesta especificació. Sobre l'envelliment, la resposta curta no existeix en cap de les dues direccions. Sense ultraviolat, el color aguanta molt bé: en pel·lícula lliure el 200 fins i tot s'aclareix, molt per davant de la gelatina, el funori i el JunFunori (Pastor Valls, tesi de la Universitat Politècnica de València, 2014). Amb ultraviolat sense filtrar, deixa d'aguantar-lo. I hi ha un control que està a la teva mà: si vas a treballar sobre to alt, comprova el color de la dissolució abans de comprometre-la en l'obra.
Serveix com a aglutinant de reintegració cromàtica?
Pigmentat i en pel·lícula opaca, sí, i bé: és dels més estables que s'han assajat, juntament amb el Klucel® G (Jacqmin i Soldano, 2020). Per a veladura transparent hi ha opcions millors, i ho desaconsella la mateixa font que el va mesurar. El cas intermedi —una veladura entonada però poc cobrent, que és el que més es fa servir— no l'ha assajat ningú, i això també t'ho diem.
Qui declara aquest material per a restauració?
El fabricant el produeix com a polímer tècnic i no anomena la restauració entre els seus usos: qui el declara per a restauració conservativa és C.T.S., el distribuïdor que ens el serveix, i qui el recolza sobre obra és la literatura publicada del sector, des de l'assaig del Getty de 1994. És una distinció que preferim posar per davant.
És perillós? Necessito guants i mascareta?
No està classificat com a perillós segons el Reglament (CE) 1272/2008: sense pictograma, sense paraula d'advertiment i sense indicacions de perill. Ho declaren així les tres fitxes de dades de seguretat de la cadena. Tampoc no és mercaderia perillosa en transport per carretera, ferrocarril, mar, aire ni vies navegables. El fabricant indica que en condicions normals d'ús no requereix equip de protecció individual; l'única cautela real és la pols del granulat en pesar o transvasar: ventilació adequada i, si es genera pols, ulleres de protecció i mascareta antipols.

Tens dubtes? Escriu-nos per WhatsApp, visita innovart.art o escriu-nos a info@innovart.art i t'assessorem.

Veure tots els detalls