• Ácido cítrico monohidratado 99,5 % en envase de 1 kg
1 1

Àcid cítric 99,5 % (1 kg)

Àcid cítric 99,5 % (1 kg)

€10,57 EUR
€10,57 EUR
Oferta Esgotat
Impostos inclosos. Les despeses d'enviament es calculen a la pantalla de pagament.

Àcid cítric monohidratat 99,5 % — Quelant per a neteja aquosa controlada

Àcid orgànic sòlid que actua com a agent quelant: una molècula que atrapa els ions metàl·lics tot formant-hi un complex estable, com unes pinces. Un cop salificat amb una base, permet retirar de manera progressiva sals metàl·liques i dipòsits d'òxid. Tot sol, l'àcid cítric no té un poder complexant elevat: són les seves sals, els citrats, les que s'empren per la seva millor eficàcia, i per això a la pràctica sempre es formula amb una base.

Es treballa en dissolució aquosa o gelificat amb un espessidor —Klucel G, Nevek, Carbopol— quan el suport és absorbent o poros i convé controlar-ne la penetració. Davant de brutícia grassa i proteica, es combina habitualment amb tensioactius no iònics del tipus Tween 20.

Per a què s'utilitza?

  • Policromies i teles: eliminació de dipòsits superficials de naturalesa proteica i de repintades. El fabricant adverteix, en la mateixa relació tècnica, que molts pigments poden ser atacats per aquests reactius i que s'han d'usar amb extrema precaució en policromies: les capes més exposades són les poc aglutinades, amb més pigment en superfície.
  • Pedra i maçoneria: taques d'òxid i sals de ferro. Sobre substrats molt carbonatats —marbres, calcàries— es formula com a citrat d'amoni, no com a àcid lliure.
  • Sistemes aquosos tamponats i saliva sintètica: l'àcid cítric és un àcid tricarboxílic, amb tres grups àcids que es dissocien a pH diferents. Aquesta és la raó que sigui la base àcida dels sistemes de neteja tamponats: una mateixa dissolució es porta al pH que calgui afegint-hi una base, i el manté estable durant tota la intervenció.

Sobre carbonats —marbre, calcària, estuc, fresc i pastes ceràmiques calcàries— no s'aplica com a àcid lliure, sinó formulat com a citrat d'amoni, de pH 7-8, tal com indica la relació tècnica del fabricant. L'àcid reacciona amb el carbonat i allibera diòxid de carboni: aquesta efervescència pot malmetre les capes més superficials, especialment en ceràmiques de baixa cocció, pintades o vidrades. Com tot agent quelant, exigeix prova prèvia en zona discreta i esbandida amb aigua desmineralitzada en acabar. I la dissolució es prepara només amb aigua desmineralitzada: l'aigua de la xarxa conté cations calci i magnesi que s'uneixen a l'agent complexant i en redueixen l'acció.

Per què triar l'àcid cítric?

  • Quela menys, i per això es controla millor. Davant l'EDTA (àcid etilendiaminotetraacètic), el quelant fort de referència, el citrat agafa el metall amb molta menys força: la seva constant d'estabilitat amb el ferro (III) és Log K 10,9 davant de 25,1 de l'EDTA, i amb el coure (II), 6,1 davant de 18,8. Aquesta «feblesa» és justament l'avantatge: la literatura assenyala que és preferible l'ús dels citrats pel seu menor poder quelant, perquè suposa més control i seguretat respecte als materials originals. Un quelant que agafa menys és un quelant que es pot aturar a temps. (Log K = constant d'estabilitat del complex: com més alta, més fort agafa el quelant l'ió metàl·lic.)
  • En quelants, més concentració no és més neteja. Els estudis publicats no superen el 5 % p/v (pes en volum: grams de sòlid per 100 ml de dissolució), les concentracions del 10 % o superiors estan documentades com a inadequades perquè afecten de manera evident la pintura o el vernís, i s'ha comprovat que concentracions baixes de citrats —fins i tot al 0,1 %— a un pH òptim poden ser més efectives alhora que redueixen el risc per a l'obra. Un envàs d'1 kg ret molt més del que sembla.
  • Permet treballar a poc a poc. El sistema de neteja més efectiu no és necessàriament el més adequat: cal buscar l'equilibri entre eficàcia, seguretat i control, i no convé que el sistema sigui massa ràpid. Amb aquest material el pH i la concentració s'ajusten per passos, i el procés s'atura on el restaurador decideix.
  • Menys coses a la dissolució, menys residu possible. Un tensioactiu o un additiu només es justifiquen si produeixen un increment evident de l'efectivitat; si no és així, no té sentit incorporar agents químics no volàtils que poden suposar una aportació més gran de residus a l'obra.

Característiques

  • Denominació del fabricant: àcid cítric monohidratat
  • Puresa segons el fabricant: 99,5 %
  • Nº CAS declarat a la fitxa de dades de seguretat: 77-92-9 (el número CAS, del Chemical Abstracts Service, és el codi internacional que identifica cada substància química)
  • Aspecte: sòlid, blanc, inodor
  • Punt de fusió: 153 °C
  • pH declarat pel fabricant: 1,7 — és una propietat de la substància sòlida, no el pH al qual es treballa
  • Solubilitat en aigua: 590 g/L. Soluble també en alcohols i acetat d'etil, segons la relació tècnica del fabricant
  • Envàs d'1 kg

Presentació i emmagatzematge

  • Presentació: envàs d'1 kg
  • Conservar entre 5 i 25 °C, en lloc sec i ben ventilat, lluny de fonts de calor i de la llum solar directa
  • Un cop obert, tancar acuradament l'envàs i mantenir-lo vertical. Emmagatzemar lluny d'agents oxidants i de materials fortament àcids o alcalins
  • Tancar bé l'envàs importa més del que sembla: l'àcid cítric és sensible a la humitat en les dues direccions —pren aigua en ambient humit i la perd en ambient sec—, i en tots dos casos el que marca la balança deixa de ser el que es creu

Article fabricat per C.T.S., referència 01201010.

Seguretat

Classificació del fabricant (fitxa de dades de seguretat CTS, versió 2 de 12-05-2023, conforme al Reglament (UE) 2020/878). Paraula d'advertiment: Atenció.

Classe i categoria de perill: Irritació ocular, categoria 2.

Pictograma: GHS07 (signe d'exclamació).

  • H319 — Provoca irritació ocular greu.

Consells de prudència: P264 Renteu-vos les mans conscienciosament després de la manipulació · P280 Heu de portar guants, roba, ulleres i màscara de protecció · P305+P351+P338 EN CAS DE CONTACTE AMB ELS ULLS: cal esbandir acuradament amb aigua durant diversos minuts. Cal treure's les lents de contacte, si se'n porten i resulta fàcil. Heu de continuar esbandint · P337+P313 Si persisteix la irritació ocular: consulteu un metge.

Fitxa de dades de seguretat completa disponible a petició a info@innovart.art.

Preguntes freqüents

A quin pH es treballa?
El pH de treball no és el de l'àcid al pot: l'àcid cítric es porta al seu pH de treball salificant-lo amb una base. Sobre estructures pictòriques amb aglutinants oliosos, la recomanació acceptada és mantenir-se en l'interval de pH 5,5-8,5; per sobre s'incrementa el risc de pèrdua de pigments i d'erosió de l'estrat pictòric. I convé tenir l'altra meitat de la dada: les dissolucions aquoses s'empren normalment a pH 8-9 perquè netegen millor, especialment davant de materials grassos. Es neteja millor amunt i s'arrisca més amunt — aquesta tensió és la decisió del restaurador davant la seva obra, no res que pugui resoldre una fitxa de producte.
I la conductivitat de la dissolució?
Wolbers situa les dissolucions aquoses emprades en processos de neteja dins l'interval de 4-8 mS/cm (mil·lisiemens per centímetre, la unitat de conductivitat elèctrica). El perquè importa més que la xifra: si la concentració d'ions és molt elevada, aquests es difonen cap a l'interior de l'estructura pictòrica i exerceixen sobre la superfície una pressió que pot arribar a disgregar la pintura.
Amb quina aigua es prepara?
Només amb aigua desmineralitzada, i el fabricant és taxatiu. L'aigua de la xarxa conté, en més o menys mesura, cations calci i magnesi que s'uneixen als agents complexants i en redueixen l'acció: preparar la dissolució amb aigua de l'aixeta li resta eficàcia abans de començar.
Cal esbandir després?
Sí, i no és un pas opcional. La relació tècnica del fabricant indica que, un cop retirada la compresa o extret l'objecte de la dissolució, s'ha de fer un rentat per eliminar l'excés de reactiu. S'esbandeix amb aigua desmineralitzada i de seguida. La paraula correcta és esbandida, no neutralització: neutralitzar significaria afegir una base sobre l'obra, que és justament el que no es fa.
Deixa residus?
La literatura assenyala que, en dissolucions de concentració baixa i després de l'esbandida, no es detecten residus del quelant, i que per eliminar-los l'esbandida amb aigua sol ser suficient. Per això el rentat posterior no és opcional: és part del tractament, i així ho indica també la relació tècnica del fabricant.
Puc fer-lo servir sobre marbre, calcària o estuc?
No com a àcid lliure. Sobre pedra carbonatada, la mateixa relació tècnica del fabricant indica formular-lo com a citrat d'amoni, de pH 7-8, precisament per a l'eliminació de les sals de ferro de pedres de carbonat. El motiu és el mecanisme del quelant: esgotats el ferro i el coure, comença a atacar el calci que constitueix l'aglutinant de la pedra o del fresc sobre el qual s'està treballant, amb una corrosió semblant a un atac àcid.
Pesa igual l'anhidre que el monohidratat?
L'àcid cítric existeix en dues formes: anhidra i monohidratada, aquesta última amb un 8,6 % d'aigua de cristal·lització. Per a la mateixa quantitat d'àcid real, del monohidrat cal pesar-ne al voltant d'un 9 % més. A la pràctica això no afecta la majoria d'intervencions, perquè les formulacions publicades a la literatura són gravimètriques —del tipus 0,5 g per 50 ml d'aigua destil·lada— i no depenen de la forma. Si necessites preparar una dissolució de molaritat exacta, escriu-nos abans a info@innovart.art i ho confirmem amb tu.

Tens dubtes? Escriu-nos per WhatsApp, visita innovart.art o escriu-nos a info@innovart.art i t'assessorem.

Veure tots els detalls