Àcid cítric 99,5 % (1 kg)

Name: Àcid cítric 99,5 % (1 kg)
Brand: CTS
Price: 12.45 EUR
Availability: InStock

12,45 €

Oferta Esgotat

Impostos inclosos. Les despeses d'enviament es calculen a la pantalla de pagament.

Àcid cítric monohidratat 99,5 % — Quelant per a neteja aquosa controlada

Àcid orgànic sòlid que actua com a agent quelant: una molècula que atrapa els ions metàl·lics tot formant-hi un complex estable, com unes pinces. Un cop salificat amb una base, permet retirar de manera progressiva sals metàl·liques i dipòsits d'òxid. Tot sol, l'àcid cítric no té un poder complexant elevat: són les seves sals, els citrats, les que s'empren per la seva millor eficàcia, i per això a la pràctica sempre es formula amb una base.

Es treballa en dissolució aquosa o gelificat amb un espessidor —Klucel G, Nevek, Carbopol— quan el suport és absorbent o poros i convé controlar-ne la penetració. Davant de brutícia grassa i proteica, es combina habitualment amb tensioactius no iònics del tipus Tween 20.

Per a què s'utilitza?

Policromies i teles: eliminació de dipòsits superficials de naturalesa proteica i de repintades. El fabricant adverteix, en la mateixa relació tècnica, que molts pigments poden ser atacats per aquests reactius i que s'han d'usar amb extrema precaució en policromies: les capes més exposades són les poc aglutinades, amb més pigment en superfície.
Pedra i maçoneria: taques d'òxid i sals de ferro. Sobre substrats molt carbonatats —marbres, calcàries— es formula com a citrat d'amoni, no com a àcid lliure.
Sistemes aquosos tamponats i saliva sintètica: l'àcid cítric és un àcid tricarboxílic, amb tres grups àcids que es dissocien a pH diferents. Aquesta és la raó que sigui la base àcida dels sistemes de neteja tamponats: una mateixa dissolució es porta al pH que calgui afegint-hi una base, i el manté estable durant tota la intervenció.

Sobre carbonats —marbre, calcària, estuc, fresc i pastes ceràmiques calcàries— no s'aplica com a àcid lliure, sinó formulat com a citrat d'amoni, de pH 7-8, tal com indica la relació tècnica del fabricant. L'àcid reacciona amb el carbonat i allibera diòxid de carboni: aquesta efervescència pot malmetre les capes més superficials, especialment en ceràmiques de baixa cocció, pintades o vidrades. Com tot agent quelant, exigeix prova prèvia en zona discreta i esbandida amb aigua desmineralitzada en acabar. I la dissolució es prepara només amb aigua desmineralitzada: l'aigua de la xarxa conté cations calci i magnesi que s'uneixen a l'agent complexant i en redueixen l'acció.

Per què triar l'àcid cítric?

Quela menys, i per això es controla millor. Davant l'EDTA (àcid etilendiaminotetraacètic), el quelant fort de referència, el citrat agafa el metall amb molta menys força: la seva constant d'estabilitat amb el ferro (III) és Log K 10,9 davant de 25,1 de l'EDTA, i amb el coure (II), 6,1 davant de 18,8. Aquesta «feblesa» és justament l'avantatge: la literatura assenyala que és preferible l'ús dels citrats pel seu menor poder quelant, perquè suposa més control i seguretat respecte als materials originals. Un quelant que agafa menys és un quelant que es pot aturar a temps. (Log K = constant d'estabilitat del complex: com més alta, més fort agafa el quelant l'ió metàl·lic.)
En quelants, més concentració no és més neteja. Els estudis publicats no superen el 5 % p/v (pes en volum: grams de sòlid per 100 ml de dissolució), les concentracions del 10 % o superiors estan documentades com a inadequades perquè afecten de manera evident la pintura o el vernís, i s'ha comprovat que concentracions baixes de citrats —fins i tot al 0,1 %— a un pH òptim poden ser més efectives alhora que redueixen el risc per a l'obra. Un envàs d'1 kg ret molt més del que sembla.
Permet treballar a poc a poc. El sistema de neteja més efectiu no és necessàriament el més adequat: cal buscar l'equilibri entre eficàcia, seguretat i control, i no convé que el sistema sigui massa ràpid. Amb aquest material el pH i la concentració s'ajusten per passos, i el procés s'atura on el restaurador decideix.
Menys coses a la dissolució, menys residu possible. Un tensioactiu o un additiu només es justifiquen si produeixen un increment evident de l'efectivitat; si no és així, no té sentit incorporar agents químics no volàtils que poden suposar una aportació més gran de residus a l'obra.

Característiques

Denominació del fabricant: àcid cítric monohidratat
Puresa segons el fabricant: 99,5 %
Nº CAS declarat a la fitxa de dades de seguretat: 77-92-9 (el número CAS, del Chemical Abstracts Service, és el codi internacional que identifica cada substància química)
Aspecte: sòlid, blanc, inodor
Punt de fusió: 153 °C
pH declarat pel fabricant: 1,7 — és una propietat de la substància sòlida, no el pH al qual es treballa
Solubilitat en aigua: 590 g/L. Soluble també en alcohols i acetat d'etil, segons la relació tècnica del fabricant
Envàs d'1 kg

Presentació i emmagatzematge

Presentació: envàs d'1 kg
Conservar entre 5 i 25 °C, en lloc sec i ben ventilat, lluny de fonts de calor i de la llum solar directa
Un cop obert, tancar acuradament l'envàs i mantenir-lo vertical. Emmagatzemar lluny d'agents oxidants i de materials fortament àcids o alcalins
Tancar bé l'envàs importa més del que sembla: l'àcid cítric és sensible a la humitat en les dues direccions —pren aigua en ambient humit i la perd en ambient sec—, i en tots dos casos el que marca la balança deixa de ser el que es creu

Seguretat

Classificació del fabricant (fitxa de dades de seguretat CTS, versió 2 de 12-05-2023, conforme al Reglament (UE) 2020/878). Paraula d'advertiment: Atenció.

Classe i categoria de perill: Irritació ocular, categoria 2.

Pictograma: GHS07 (signe d'exclamació).

H319 — Provoca irritació ocular greu.

Consells de prudència: P264 Renteu-vos les mans conscienciosament després de la manipulació · P280 Heu de portar guants, roba, ulleres i màscara de protecció · P305+P351+P338 EN CAS DE CONTACTE AMB ELS ULLS: cal esbandir acuradament amb aigua durant diversos minuts. Cal treure's les lents de contacte, si se'n porten i resulta fàcil. Heu de continuar esbandint · P337+P313 Si persisteix la irritació ocular: consulteu un metge.

Fitxa de dades de seguretat completa disponible a petició a info@innovart.art.

Preguntes freqüents

A quin pH es treballa?

El pH de treball no és el de l'àcid al pot: l'àcid cítric es porta al seu pH de treball salificant-lo amb una base. Sobre estructures pictòriques amb aglutinants oliosos, la recomanació acceptada és mantenir-se en l'interval de pH 5,5-8,5; per sobre s'incrementa el risc de pèrdua de pigments i d'erosió de l'estrat pictòric. I convé tenir l'altra meitat de la dada: les dissolucions aquoses s'empren normalment a pH 8-9 perquè netegen millor, especialment davant de materials grassos. Es neteja millor amunt i s'arrisca més amunt — aquesta tensió és la decisió del restaurador davant la seva obra, no res que pugui resoldre una fitxa de producte.

I la conductivitat de la dissolució?

Wolbers situa les dissolucions aquoses emprades en processos de neteja dins l'interval de 4-8 mS/cm (mil·lisiemens per centímetre, la unitat de conductivitat elèctrica). El perquè importa més que la xifra: si la concentració d'ions és molt elevada, aquests es difonen cap a l'interior de l'estructura pictòrica i exerceixen sobre la superfície una pressió que pot arribar a disgregar la pintura.

Amb quina aigua es prepara?

Només amb aigua desmineralitzada, i el fabricant és taxatiu. L'aigua de la xarxa conté, en més o menys mesura, cations calci i magnesi que s'uneixen als agents complexants i en redueixen l'acció: preparar la dissolució amb aigua de l'aixeta li resta eficàcia abans de començar.

Cal esbandir després?

Sí, i no és un pas opcional. La relació tècnica del fabricant indica que, un cop retirada la compresa o extret l'objecte de la dissolució, s'ha de fer un rentat per eliminar l'excés de reactiu. S'esbandeix amb aigua desmineralitzada i de seguida. La paraula correcta és esbandida, no neutralització: neutralitzar significaria afegir una base sobre l'obra, que és justament el que no es fa.

Deixa residus?

La literatura assenyala que, en dissolucions de concentració baixa i després de l'esbandida, no es detecten residus del quelant, i que per eliminar-los l'esbandida amb aigua sol ser suficient. Per això el rentat posterior no és opcional: és part del tractament, i així ho indica també la relació tècnica del fabricant.

Puc fer-lo servir sobre marbre, calcària o estuc?

No com a àcid lliure. Sobre pedra carbonatada, la mateixa relació tècnica del fabricant indica formular-lo com a citrat d'amoni, de pH 7-8, precisament per a l'eliminació de les sals de ferro de pedres de carbonat. El motiu és el mecanisme del quelant: esgotats el ferro i el coure, comença a atacar el calci que constitueix l'aglutinant de la pedra o del fresc sobre el qual s'està treballant, amb una corrosió semblant a un atac àcid.

Pesa igual l'anhidre que el monohidratat?

L'àcid cítric existeix en dues formes: anhidra i monohidratada, aquesta última amb un 8,6 % d'aigua de cristal·lització. Per a la mateixa quantitat d'àcid real, del monohidrat cal pesar-ne al voltant d'un 9 % més. A la pràctica això no afecta la majoria d'intervencions, perquè les formulacions publicades a la literatura són gravimètriques —del tipus 0,5 g per 50 ml d'aigua destil·lada— i no depenen de la forma. Si necessites preparar una dissolució de molaritat exacta, escriu-nos abans a info@innovart.art i ho confirmem amb tu.

Tens dubtes? Escriu-nos per WhatsApp, visita innovart.art o escriu-nos a info@innovart.art i t'assessorem.

Veure tots els detalls