El Reemay i l'Hollytex són dos no teixits de polièster del taller de paper. I la pregunta arriba sola: quin hi poso, aquí? En moltes tasques serveixen tots dos. En d'altres no és igual. I quan en falta un, es treballa amb el que hi ha mentre arriba l'altre. Aquesta guia ho ordena per tasca, amb el que diu la bibliografia de conservació en cada cas.
Què tenen en comú
Tots dos són no teixits de polièster. Al Reemay també se l'anomena paper Reemay o tela Reemay, però no és ni paper ni teixit: són filaments de polièster units sense teixir. El mateix val per a l'anomenat «paper Hollytex».
- Reemay (Magnera): polièster spunbond, sense lligant químic i amb resistència química.
- Hollytex (Ahlstrom, distribuït per Lascaux): sense resines, encolatge ni lligants, resistent als dissolvents i dimensionalment estable.
I tots dos figuren a l'AIC (American Institute for Conservation) com a suport intermedi en el rentat de paper: la làmina que permet moure l'obra mullada amb la mínima manipulació i sostenir papers debilitats. La recomanació general de la mateixa font és mantenir el paper, mentre sigui humit, entre suports de polièster no teixit permeables.
En què es diferencien: textura i gruix
La diferència és a l'acabat:
- El Reemay és l'opció amb més textura a la superfície, i aquesta textura agafa bé el paper mullat durant el rentat.
- L'Hollytex es fabrica per calandratge en calent, un procés que allisa la superfície assentant les fibres soltes. És més llis que el Reemay.
Es veu a les fitxes tècniques. Amb un gramatge semblant, el Reemay 2014 (34 g/m²) fa 0,24 mm de gruix i l'Hollytex 3257 (32-34 g/m²), uns 0,07 mm: més de tres vegades menys. Per això no convé tractar-los com si fossin el mateix només perquè pesen semblant per metre quadrat.
Reemay o Hollytex, tasca per tasca
| Tasca | Serveixen tots dos? | Quan no és igual | Si només en teniu un |
|---|---|---|---|
| Rentat de paper | Sí: tots dos són suport intermedi en el bany | Si preocupa que la textura passi a tècniques toves o al paper → Hollytex | Qualsevol dels dos compleix la funció de suport |
| Assecat i aplanat | Sí, en papers que no són setinats | Paper setinat o cuixé: la textura del Reemay en pot canviar la brillantor → Hollytex | Amb Reemay: la mínima pressió necessària i el no teixit ben estès |
| Humectació amb membrana | Sí: tots dos estan documentats al costat de la membrana | — | Qualsevol dels dos |
| Interfoliat i separació | Sí: la bibliografia els esmenta indistintament | — | Qualsevol dels dos |
| Folres | La capa de separació documentada és l'Hollytex | Entre la tela d'assecat i el paper japonès del folre → Hollytex | — |
| Pintura sobre llenç | La bibliografia documenta l'Hollytex | Interfoliat en el reentelat i bandes perimetrals → Hollytex | — |
Rentat
Aquí tots dos fan la feina bàsica: sostenir el full i treure'l del bany sense manipular-lo. El Reemay es tria quan interessa que el suport agafi el paper mullat. L'Hollytex, quan preocupa que la textura del suport es transfereixi a tècniques toves o al mateix paper.
No són excloents. En un mateix tractament, cadascun pot anar a la fase on encaixa: el Reemay en el bany, quan interessa que agafi el paper, i l'Hollytex en l'assecat d'un paper setinat.
Assecat i aplanat
És la fase on més compta la textura. L'AIC adverteix que el dibuix de qualsevol superfície amb textura es pot transferir al paper o a les tècniques reblanides durant l'assecat, amb pes o sense. I un TFG (treball de final de grau) de la Universitat de Barcelona (Solé Mañas, 2018) ho concreta: el contacte íntim amb un Reemay pot modificar la brillantor de la superfície, sobretot en papers molt llisos, com el cuixé i altres setinats.
Per això, per assecar paper setinat o calandrat s'indica l'Hollytex. En la resta de papers, el Reemay es fa servir en l'aplanat tradicional sota pressió: un Reemay a cada costat del paper i, per fora, papers assecants o feltres. La mateixa font dona la pauta per no marcar: un no teixit de textura semblant a la del paper i la mínima pressió necessària. I recorda que el paper mullat també copia els plecs i les arrugues del no teixit: cal estendre'l bé.
Humectació controlada amb membrana
En el sandvitx d'humectació, la membrana deixa passar el vapor i no l'aigua líquida. El no teixit va entre la membrana i l'obra, i aquí hi ha documentats tots dos:
- En el muntatge de Dobrusskin, Singer i Banik (congrés de la IADA, associació internacional de restauradors de llibre i paper, 1991), l'Hollytex hi figura com a capa opcional a cada costat de l'obra: evita que un color reblanit s'enganxi a la làmina de coberta i elimina el risc de condensació.
- En els assajos del TFG de Solé Mañas (2018), el paper es col·loca entre dos fulls de Reemay en contacte amb la cara de la membrana.
Amb qualsevol dels dos es pot muntar el sandvitx. Com que el Gore-Tex ja no es pot comprar, l'AIC cita el Sympatex entre les alternatives. El paper assecant i la membrana són a la col·lecció d'obra gràfica, paper i pergamí.
Interfoliat i separació
Per separar l'obra de l'assecant o de la superfície d'assecat, la bibliografia no fa distincions. William Minter (anuari del Book and Paper Group de l'AIC, 1986) descriu un recurs de taller: un no teixit de polièster, «per exemple, Reemay o Hollytex», fixat a un cartró amb punts d'adhesiu. El polièster no s'enganxa a la reparació, deixa passar la humitat al cartró i les guardes s'assequen planes. Solé Mañas també descriu fulls de Reemay entre l'assecant i el paper perquè no s'hi adhereixin, sobretot si hi ha adhesius de restauracions anteriors.
Folres
En els folres amb tela d'assecat, la capa documentada és l'Hollytex. Cuoco i Hamilton (mateix anuari, 2008) van assajar teles de polièster per folrar i van col·locar Hollytex com a capa intermèdia entre la tela i el paper japonès del folre; amb una de les teles, sense aquesta capa, el paper japonès es va malmetre. En el folrat humit que descriuen Dobrusskin, Singer i Banik, el tisú amb adhesiu es treballa entre dos fulls d'Hollytex, que impedeixen que s'enganxi a l'assecant.
Pintura sobre llenç
En llenç, la bibliografia documenta l'Hollytex en dos usos. Es presenta com a interfoliat en reentelats, i Cser (2002) el descriu com a interfoliat no teixit entre la tela original i la de reentelat. L'altre ús són les bandes perimetrals: el Canadian Conservation Institute va adherir tires d'Hollytex a les vores del revers d'un oli amb BEVA 371 en film.
Els graus de Reemay, per tasca
El Reemay es presenta en rotlle de 50 m i tres graus:
- Reemay 2250 (17 g/m², 0,12 mm): el més lleuger. Vel fi per a interfoliat i assecat.
- Reemay 2014 (34 g/m², 0,24 mm): el grau que apareix citat amb el seu número en la bibliografia de rentat i assecat de paper.
- Reemay 2024 (71 g/m², 0,31 mm): el de més cos. S'orienta a feina de taller que no va en contacte directe amb l'obra.
L'Hollytex 3257 es presenta en 34 g/m² i 120 cm d'amplada.
Preguntes freqüents
Paper Reemay, tela Reemay i Reemay són el mateix?
En «Hollytex vs Reemay», què els diferencia de debò?
Quin faig servir per assecar un paper setinat o cuixé?
Només tinc un dels dos. Puc començar el tractament?
Es poden fer servir tots dos en el mateix tractament?
Dubtes amb el vostre tractament?
Expliqueu-nos quin paper o quina obra teniu al davant i us ajudem a triar entre Reemay i Hollytex. Visiteu innovart.art o escriviu-nos per WhatsApp o a info@innovart.art, i us contestem.